Benvinguts i benvingudes al primer recorregut literari per Xaló. Ací teniu les ubicacions dels murals realitzats pels artistes locals Anna Jansen i Sento Femenia. Comencem?
BERNAT CAPÓ
Biografia
Bernat Capó Garcia (Benissa, 1928). Inicià els estudis de Dret, però els abandonà per raons laborals: començà a treballar en una empresa de transport, tasca que conjuminà amb el periodisme, amb col·laboracions en els diaris Levante i Jornada. De tornada del servei militar, canvià la seua residència a Alacant. En aquest temps entrà a formar part de diari Información i fou anomenat corresponsal de l’Agència EFE, de Radio Nacional i del diari Levante. Com a escriptor ha conreat gèneres diversos, encara que sempre units pel denominador comú de la prosa. Entre les seues obres, la narrativa ocupa un lloc preeminent: Espigolant pel rostoll morisc (1980), Rèquiem per una amistat (1980), El rossinyol del pou d’avall (1983), El cant de l’alosa (1986), La Criminala (1986), Pleniluni (1993), El teuladí utòpic, en són alguns títols. És, també, autor d’un recull de contes, Cronicó de sisè (1987), i d’una novel·la, On ets, Gigi? (1992). Les seues obres tracten de reflectir el bagatge cultural del món que l’envolta: Estampes Pobletanes (1978), el Costumari Valencià (I i II, de 1992 i 1994 respectivament) o el seu llibre, Terra de cireres (2002). Va faltar el 14 de març de 2017, mantenint l’activitat com a periodista, escriptor i conferenciant fins a quasi el final dels seus dies. Com a homenatge a la seua persona i la seua dedicació literària i humanística, l’Ajuntament de Benissa decidí per unanimitat batejar la Biblioteca Pública Municipal amb el nom de Bernat Capó. En abril de l’any 1999 l’editorial Bullent, amb la col·laboració de Bancaixa, creà el Premi de Cultura Popular Bernat Capó. Va ser soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’any 2004 va rebre el premi Vicent Ventura. I el 2013 rep la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura.
Extracte
Nous temps, nous vents. Ara, a Xaló tenen “hippies”. La gent així els anomena.
Han llogat –si paguen o no és cosa dels propietaris– vells i fins i tot enrunats casalots, en llocs d’arrel mora com Benibraïm i Masserof i d’altres de clar origen romà com les Planisses o les Passules. Es dediquen a les seues coses, que no són, ni més ni menys, sinó excloure’s voluntàriament de la societat, prescindint-ne quasi totalment, amb el propòsit –utòpic, és clar– de crear un sistema nou de convivència, basat en la fórmula de fer el que a un li agrade sempre que vulga fer-ho.
Llibre
Pertany al III capítol del llibre Miratges, anomenat “Xaló, Visca el Vi i fora els <<Hippies>>.
Mural a càrrec l’Artista Local Anna Jansen.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Biografia
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l’Horta, 1924 – València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l’actualitat, és a dir, des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella.
Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D’entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput.
Fou soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Poema
Adéu, remors de fulles i corol.les,
adéu, estams d’adelerada llum,
adéu, tancats amb un anell al mig,
adéu, els solcs, els riuraus, la tendresa.
Els capaltards, els dies de metalls,
el nu com riu que creuava el migdia.
Aquell amor de gesmil i baladre,
aquell amor fulgurant a la fosca.
Me’n vaig i duc la dolçor de les panses,
l’extenuat raïm, una ala clara,
i sent l’enyor que decora les fulles.
No tornaré si no és capaltard,
Com un amant, una tomba, un dolor,
com cavaller amb un punyal al cor.
Mural a càrrec de l’artista local Sento Femenia
SALVADOR BOLUFER
Biografia
Salvador Bolufer Femenia (Pego). Trobador oficiós i romancer no homologat. Ha realitzat nombroses creacions per a espectacles parateatrals, musicals radiofònics i televisius. És un amant impenitent de la sàtira poètica rimada en consonant, gènere que sol utilitzar per a arribar a les seues conclusions per la via de l’absurd. Divulga les seues trobes interpretant les pròpies creacions, i també a través de publicacions de diversa índole, on cultiva el vers i la prosa a base de gramàtica salvatge i estrambòtica. És fundador i component de la companyia Burrera Comprimida, grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Bolufer publicat l’any 1999. Burrera Comprimida S.A. s’autodefineix com una ONG clandestina que es dedica a comprimir la burrera que altres expandeixen, mancant un punt d’inflexió entre la realitat i la fantasia. Bolufer encara no té clar “què vol ser” quan siga major.
Poema: Elegia a la Marina Alta
Era guapa, atractiva i fresca com una rosa. Ara s’arrossega com una putarranga entre les despulles d’un progrés enganyós que van ordir els especuladors, van consentir els polítics, i estem pagant entre tots “Qui vinga darrere que rasque!” –deien. I allò que havia de venir “darrer”… Ja h vingut!
Que bonica estàs, Marina
vestida de verd i blau,
amb perfums de mandarina
flairant-te la pell suau…
….
I una gruixa vegetal
formant brolls de pelussera
t’estufen la cabellera
des de Bèrnia i el Xical
a la Vall de Gallinera
….
Qué lletja estàs, Marina!
Recoberta de ciment,
Amb brials de serpentina,
Amb tangues de purpurina
i amb aires de prepotent.
Mural a càrrec de l’artista local Anna Jansen.
